VA DE MESTRES
Com bé diu el llibre Va de mestres, per ser un bon mestre no cal ser el mestre més intel.ligent, ni el més simpàtic, ni pretendre arribar a ser el capdavanter de la innovació educativa. Es tracta de fer tres accions: mirar si quan arriben a l’escola porten l’esmorzar i la roba necessària, intuir si necessiten un petó a la galta i obrir el seu interès cap a les coses del nostre món. I llavó es el moment de guiar-los, ensenyar-los i orientar-los per un bon camí. La feina d’un mestre, es d’una gran responsabilitat en molts d’aspectes, amb la societat, els nens i nenes, els pares, etc. No sabrem quan collírem ni què collírem, a diferència d’un camperol. Aquesta ignorància, inseguretat e incertesa no ens extreu de sembrar tant bé com puguem.
Personalment m’agraden els nens, sobretot els petits, el seu somriure permanent, la seva inocència, hem produiexen una gran ternura. Per ser mestre crec que és el requisit més important. Un altre requisit indispensable es l’art de l’activitat d’ensenyar.
En aquet moment no tinc molt clar quin tipus de mestra vull ser, però si que tenc clar que en vull dedicar a l’ensenyança, perquè m’agrada l’ensenyament i poder aprendre dels meus alumnes, pens que ensenyant es quan més aprens.
Però el que tenc clar es que una educació de qualitat no pot consistir només en la transmissió de sabers. Crec que, el primer de tot, un professor ha de servir d’exemple pel seu alumne. Ha de guiar i orientar als alumnes cap el descobriment dels seus valors i el desenvolupament de les capacitats que els permetran desenvolupar-se de forma autònoma a l’escola i en la vida. I això es el que m’agradaria fer en un futur, que els nens estiguin a gust i gaudeixin , sense excloure a ningú, ni els nens amb discapacitats, com bé diu Tonucci aprenem més nosaltres d’ells que ells de nosaltres. Pens que excloure es sempre un signe de fracàs.
Els aspectes que no s’han d’oblidar per ser un bon mestre són els següents: són la passió per l’ensenyança, la vocació als nens, tenir molta paciència, ser optimista i tenir sempre una actitut positiva amb ganes de voler aprendre sempre per poder encomanar-la als teus alumnes. Però els aspectes que NO s’han de tenir en compte per ser un mestre són: els mestres que creuen en la superioritat dels uns per sobre dels altres, per raó de raça, de sexe, de condició social…, no pot ser mestre qui no se sent responsable de cada un dels infants que arriben a l’escola, no pot ser mestre qui no confia en les capacitats de cada individu, no pot ser mestre qui no creu en la necessitat d’un futur més just, més decent i no pot ser mestre qui davant de les situacions conflictives no concep altra alternativa que l’exclusió.
L’escola actual pens que no es correspon al món actual. La societat ha anat canviant amb el pas del temps però l’escola segueix sent rutinària, inflexible, estàtica i descontextualitzada. Un dels reptes que hem plantejo es afavorir l’interès pel coneixement. L’interès és el vertader motor del procés intel.lectual. Em sembla molt important ja que garanteix viu allò que s’ha ensenyat després de sortir de classe, això permet que el coneixement engendri més ràpid i finalment l’altre repte es abordar al ser humà en la complexitat ( diversitat i integralitat) crec que hauríem de lluitar per una nova educació que doni privilegi a la integritat i la complexitat al ser humá.
